Llibres, publicacions i altres
"UNA VIDA PER RECORDAR - Memòries de Pere Godall"
(Un piano imaginari a les trinxeres)
(Publicat al diari El PuntAvui - Cultura - Carina Filella)
L'abril de 1938, quan tenia disset anys, el van cridar per anar a lluitar al front de l'Ebre, en el bàndol republicà. Pere Godall (Tarragona, 1920) aleshores estudiava batxillerat i també música, i explica que, a les nits, quan estava a la trinxera, es feia passar la por tocant un piano imaginari; com també ho va fer, durant la Segona Guerra Mundial, el músic jueu i polonès Wladyslaw Szpilman, segons va recollir a les seves memòries, portades al cinema per Roman Polanski en la pel·lícula El pianista. Passada la calamitat de la guerra, Pere Godall va ser músic (avui dia encara continua tocant el piano) i directiu de banca. I actualment, quan està a punt de complir els 94 anys, també és el president provincial de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó, de la qual va tenir l'infortuni d'haver-ne de formar part. Cada any ell i els altres supervivents organitzen una trobada a la serra de Pàndols, a la Terra Alta, perquè aquells fets no s'esborrin de la memòria col·lectiva.
Tota aquesta vida, també de pel·lícula i farcida d'experiències molt diverses, l'ha recollit en un llibre la seva néta Fàtima P. Godall. El volum Una vida per recordar. Memòries de Pere Godall se centra en les vivències de Godall en els anys de la Guerra Civil, i també en la seva vessant com a músic i com a home de pau. Però també “és un llibre que ret un homenatge a totes les generacions passades, a les presents i a les futures; no volia explicar només la seva vida, sinó també parlar de la vida de totes les persones que s'han creuat en el camí de Pere Godall, des de la seva infància fins a l'actualitat”, segons la néta. De fet, en cada capítol que relata cronològicament les diverses etapes de Godall s'hi inclou un text escrit per alguna de les persones que hi van tenir relació; una col·laboració externa que, segons l'autora, “aporta un valor afegit a l'obra”.
“Ara, quan ja tinc 93 anys, puc dir que he anat entenent que hi ha coses que no volem que passin, però que hem d'acceptar; coses que no volem saber, però que hem d'aprendre igualment; els entrebancs també formen part de la vida”, va dir Pere Godall, durant la presentació de les seves memòries al Museu d'Art Modern de Tarragona. Recordant el seu pas per la batalla de l'Ebre, Godall va afirmar amb rotunditat que “la guerra és la negació i la degradació de les persones”.
Godall, que va ressaltar les seves ganes de viure, i l'amor per la família i la música que l'ha acompanyat sempre, creu que els tres fonaments que han de sostenir la vida són “l'actitud, la inquietud i la gratitud”. “El meu tarannà sempre ha estat el de l'afany d'aprendre, de voler saber.” I també aconsella que “no jutjar evita molts problemes”.
El pròleg del llibre és de Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, que va destacar el coratge de Godall al llarg de la seva vida i va destacar que, amb aquest llibre, “s'ha proposat guanyar la batalla de la memòria”. “Godall fa un decàleg del que és la vida”, va destacar Poblet, que va lamentar que en les trobades anuals que organitza la Lleva del Biberó a la Terra Alta, cada cop es reuneixen menys supervivents. “Aquesta també és una lluita contra el temps”, va dir. “Aquesta generació hauria pogut acumular molta rancúnia, i no ha estat així; els que van sobreviure a la guerra ho han convertit en un element d'experiència per avisar que no tornin a succeir més fets com aquells”, va dir l'autor del pròleg.
Des de ben petit, Godall va estudiar música i, als quinze anys, va fundar el Trio Godall amb els seus germans. Pocs mesos després, naixia l'Orquestra Godall, de nou músics, en què ell exercia de director. La Guerra Civil va suposar un canvi total per a la família Godall, a causa de la mort del pare. A conseqüència d'això, Pere Godall va entrar a l'exèrcit. L'any 1941 va guanyar les oposicions per ocupar una plaça d'auxiliar administratiu al Banc Espanyol de Crèdit a Tarragona, on va transcórrer tota la seva vida laboral i on va ser director de sucursal.
Músic i banquer
Nascut a Tarragona el 1920, Pere Godall ha estat director de diverses orquestres i compositor i també va exercir de professor de música. Entre els anys 1947 i 1962 va ser director musical de Ràdio Tarragona. En la vessant professional, la seva vida va transcórrer en una sucursal bancària.
En abril de 1938, cuando tenía diecisiete años, lo llamaron para ir a luchar en el frente del Ebro, en el bando republicano. Pere Godall (Tarragona, 1920) entonces estudiaba bachillerato y también música, y explica que, por las noches, cuando estaba en la trinchera, se hacía pasar el miedo tocando un piano imaginario; como también lo hizo, durante la Segunda Guerra Mundial, el músico judío y polaco Wladyslaw Szpilman, según recogió en sus memorias, llevadas al cine por Roman Polanski en la película El pianista. Pasada la calamidad de la guerra, Pere Godall fue músico (hoy en día todavía sigue tocando el piano) y directivo de banca. Y actualmente, cuando está a punto de cumplir los 94 años, también es el presidente provincial de la Agrupación de Supervivientes de la Quinta del Biberón, de la que tuvo el infortunio de tener que formar parte. Cada año él y los otros supervivientes organizan un encuentro en la sierra de Pàndols, en la Terra Alta, para que aquellos hechos no se borren de la memoria colectiva.
Toda esta vida, también de película y rellena de experiencias muy diversas, lo ha recogido en un libro su nieta Fátima P. Godall. El volumen "Una vida para recordar. Memorias de Pere Godall" se centra en las vivencias de Godall en los años de la Guerra Civil, y también en su vertiente como músico y como hombre de paz. Pero también "es un libro que rinde homenaje a todas las generaciones pasadas, a las presentes y a las futuras; no quería explicar sólo su vida, sino también hablar de la vida de todas las personas que se han cruzado en el camino de Pere Godall, desde su infancia hasta la actualidad ", según la nieta. De hecho, en cada capítulo que relata cronológicamente las diversas etapas de Godall se incluye un texto escrito por alguna de las personas que tuvieron relación; una colaboración externa que, según la autora, "aporta un valor añadido a la obra".
"Ahora, cuando ya tengo 93 años, puedo decir que he ido entendiendo que hay cosas que no queremos que pasen, pero que debemos aceptar; cosas que no queremos saber, pero que tenemos que aprender igualmente; los obstáculos también forman parte de la vida ", dijo Pere Godall, durante la presentación de sus memorias en el Museo de Arte Moderno de Tarragona. Recordando su paso por la batalla del Ebro, Godall afirmó con rotundidad que "la guerra es la negación y la degradación de las personas".
Godall, que resaltó sus ganas de vivir, y el amor por la familia y la música que le ha acompañado siempre, cree que los tres fundamentos que deben sostener la vida son "la actitud, la inquietud y la gratitud ". "Mi talante siempre ha sido el del afán de aprender, de querer saber." Y también aconseja que "no juzgar evita muchos problemas".
El prólogo del libro es de Josep Poblet, presidente de la Diputación de Tarragona, que destacó el coraje de Godall a lo largo de su vida y destacó que, con este libro "se ha propuesto ganar la batalla de la memoria" . "Godall hace un decálogo de lo que es la vida", destacó Poblet, que lamentó que en los encuentros anuales que organiza la Quinta del Biberón en la Terra Alta, cada vez se reúnen menos supervivientes. "Esta también es una lucha contra el tiempo", dijo. "Esta generación habría podido acumular mucha rencor, y no ha sido así; los que sobrevivieron a la guerra lo han convertido en un elemento de experiencia para avisar que no vuelvan a suceder más hechos como aquellos ", dijo el autor del prólogo.
Desde muy pequeño, Godall estudió música y, a los quince años, fundó el Trío Godall con sus hermanos. Pocos meses después, nacía la Orquesta Godall, de nueve músicos, en la que él ejercía de director. La Guerra Civil supuso un cambio total para la familia Godall, debido a la muerte del padre. A consecuencia de ello, Pere Godall entró en el ejército. En 1941 ganó las oposiciones para ocupar una plaza de auxiliar administrativo en el Banco Español de Crédito en Tarragona, donde transcurrió toda su vida laboral y donde fue director de sucursal.
Músico i banquero
Nacido en Tarragona en 1920, Pere Godall ha sido director de varias orquestas y compositor y también ejerció de profesor de música. Entre los años 1947 y 1962 fue director musical de Radio Tarragona. En la vertiente profesional, su vida transcurrió en una sucursal bancaria.
NO JUBILEM LA MEMÒRIA - 10 anys (llibre/libro/book)
descarregar llibre/descargar libro/download book
No Jubilem la Memòria es va crear a Marçà l’any 2003 com una iniciativa sorgida de persones interessades a conservar la història recent, sobretot els fets històrics i la memòria del període de la II República i la Guerra Civil espanyola (1931-39) a la comarca del Priorat.
Volíem demostrar que encara hi ha moltíssimes coses de la Guerra Civil que no sabem i no hem vist. Es tracta d’un període d’una gran complexitat i de moles silencis allargassats fins als postres dies.
A l’octubre del 2003 es va complir el 65è aniversari del comiat de la Guerra Civil espanyola de les Brigades Internacionals. 65 anys d’un adéu que va deixar més òrfena encara l’Espanya republicana i va representar la creació d’una llegenda que encara es manté viva. I d’aquests 65 anys, l’edat en què tot ho jubilem, ve el nom de No Jubilem la Memòria.
Enguany farà deu anys que vam néixer i al llarg d’aquest temps hem intentat fer recerca i organitzar un seguit d’activitats. Fruit de la recerca, hem pogut elaborar l’exposició “Preludi de l’última batalla: les Brigades Internacionals al Priorat, 1938” amb el llibre que l’acompanya. També hem produït un parell de documentals, un dels quals ha estat guardonat
amb el premi MemoriReus i la Menció Especial del Memorial Democràtic.
Hem dut a terme diverses activitats, com la inauguració del monument —obra de Joseph Tomàs Tatay— dedicat a la pau i a les Brigades Internacionals a Marçà, les plaques als cementiris de la Torre de Fontaubella I dels Guiamets en record de les víctimes de la batalla de l’Ebre enterrades a les fosses comunes d’aquests cementiris, homenatges a brigadistes i soldats republicans o visites històriques. A més, cada any organitzem un seguit de conferències dins de les Jornades No Jubilem la Memòria, durant les quals hem pogut comptar la presència d’historiadors locals, catedràtics d’història i historiadors de gran renom internacional.
En aquest llibre es recullen les conferències que s’han fet al llarg de les nou Jornades No Jubilem la Memòria, per poder celebrar els deu anys de l’Associació amb la presentació d’aquest llibre.
No Jubilem la Memoria se creó en Marçà el año 2003 como una iniciativa surgida de personas interesadas en conservar la historia reciente , sobre todo los hechos históricos y la memoria del periodo de la II República y la Guerra Civil española ( 1931-39 ) a la comarca del Priorat .
Queríamos demostrar que todavía hay muchísimas cosas de la Guerra Civil que no sabemos y no hemos visto . Se trata de un período de una gran complejidad y de muelas silencios alargados hasta nuestros días .
En octubre de 2003 se cumplió el 65 aniversario de la despedida de la Guerra Civil española de las Brigadas Internacionales . 65 años de un adiós que dejó más huérfana todavía la España republicana y representó la creación de una leyenda que aún se mantiene viva. Y de estos 65 años , la edad en que todo lo jubilamos , viene el nombre de No Jubilem la Memoria .
Este año hará diez años que nacimos y a lo largo de este tiempo hemos intentado investigar y organizar una serie de actividades . Fruto de la investigación , hemos podido elaborar la exposición " Preludio de la última batalla : las Brigadas Internacionales en el Priorat , 1938" con el libro que la acompaña. También hemos producido un par de documentales , uno de los cuales ha sido galardonado con el premio MemoriReus y la Mención Especial del Memorial Democrático .
Hemos llevado a cabo diversas actividades , como la inauguración del monumento -obra de Joseph Tomás Tatay - dedicado a la paz y las Brigadas Internacionales en Marçà , las placas en los cementerios de la Torre de Fontaubella i los Guiamets en recuerdo de las víctimas de la batalla del Ebro enterradas en las fosas comunes de estos cementerios , homenajes a brigadistas y soldados republicanos o visitas históricas. Además , cada año organizamos una serie de conferencias dentro de las Jornadas No Jubilem la Memoria , durante las cuales hemos podido contar con la presencia de historiadores locales , catedráticos de historia e historiadores de gran renombre internacional .
En este libro se recogen las conferencias que se han hecho a lo largo de las nueve Jornadas No Jubilem la Memoria , para poder celebrar los diez años de la Asociación con la presentación de este libro .
No Jubilem la Memòria was formed in Marçà in 2003 by a group of people with an interest in preserving recent history, especially the events and memories of the Second Republic and the Spanish civil war (1931-39) in the region of the Priorat.
The aim was to show that there were many things relating to the civil war that remained unknown and were still awaiting discovery. The civil war period is one of great complexity, with long silences that have lasted until the present day.
October 2003 was the sixtyfifth anniversary of the farewell of the International Brigades to Spain’s civil war. Their departure left Republican Spain even more isolated but can be seen as the start of the creation of a legend that still continues today. Those sixty-five years, the age at which many people retire (jubilar-se) gave rise to the name of the association, ‘No jubilem la memòria’ which roughly translated from Catalan means, ‘Let us not retire the memory’.
This year (2013) marks ten years since the formation of the group. Throughout these ten years we have been carrying out research and organising various activities.
Based on this research we have been able to produce a photographic exhibition ‘Prelude to the last battle: The International Brigades in the Priorat, 1938’, together with an accompanying bilingual book of the same name. We have also produced two documentary films, one of which, The International Brigaders Among Us, won the ‘MemoriReus’ prize and received special mention from Memorial Democràtic, the Catalan government department for the recovery of the history of the war and post-war periods.
Various events have been organised by the group, such as the inauguration of the monument designed by Josep Tomàs Tatay in Marçà and dedicated to peace and the International Brigades, the plaques at the cemeteries of La Torre de Fontaubella and Els Guiamets in memory of those who died in the Battle of the Ebro and were buried there in communal graves, ceremonies recognizing the role played by Brigaders and Republican veterans, historical tours and, every year, a series of lectures at the annual events organized by No Jubilem la Memòria. For these lectures, we were fortunate to be able to call upon local historians, university lecturers and finternationally famous historians.
This book collects together the talks that have been given at nine annual events organised by No Jubilem la Memòria and has been published to celebrate the tenth anniversary of the association.
115 dies a l'Ebre - d'Assumpta Montellà
La historiadora Assumpta Montellà evoca en el seu últim llibre, " 115 dies a l'Ebre ", el dia a dia de la Batalla de l'Ebre a partir de testimonis de soldats que van participar en l'enfrontament més cruent de la Guerra Civil espanyola .
La Batalla de l' Ebre, que va ser l'enfrontament més decisiu de la Guerra Civil espanyola, va ser també, ha explicat avui Montellà en les ruïnes de poble de Corbera, situat al mig del front, " el més dolorós i més irracional " .
El llibre, publicat per Ara LLibres en català i que també es publicarà en castellà abans de l'estiu va nàixer fa un parell d'anys al museu de l'exili de Perpinyà, on va veure al fons de la sala a "un home gran que tremolava i plorava compulsivament". Li vaig preguntar si el podia ajudar, i em va ensenyar una fotografia de "La lleva del biberó" A continuació, va dir: "Jo vaig matar a uns quants d'aquests i només obeïa ordres " .
Montellà ha assegurat que, " tot i que s'ha escrit molt de la Batalla de l'Ebre, hi ha molta literatura i molts manuals. Volia fer una aproximació gairebé més antropològica que històrica i donar veu a les microhistòries, la suma conforma la història col·lectiva".
La historiadora Assumpta Montellà evoca en su último libro, "115 días en el Ebro", el día a día de la Batalla del Ebro a partir de testimonios de soldados que participaron en el enfrentamiento más cruento de la Guerra Civil española.
La Batalla del Ebro, que fue el enfrentamiento más decisivo de la Guerra Civil española, fue también, ha explicado hoy Montellà en las ruinas de pueblo de Corbera, situado en medio del frente, "el más doloroso y más irracional".
El libro, publicado por Ara Llibres en catalán y que también se publicará en castellano antes del verano, nació hace un par de años en el museo del exilio de Perpiñán, donde vio al fondo de la sala a "un hombre mayor que temblaba y lloraba compulsivamente. Le pregunté si podía ayudarle, y me enseñó una fotografía de 'La quinta del biberón".
A continuación, dijo: "Yo maté a unos cuantos de estos y sólo obedecía órdenes".
Montellà ha asegurado que, "aunque se ha escrito mucho de la Batalla del Ebro, hay mucha literatura y muchos manuales. Quería hacer una aproximación casi mas antropológica que histórica y dar voz a las microhistorias, cuya suma conforma la historia colectiva".
Nadie gana una guerra - De Rubén Garcia Cebollero
Després de "EBRO 1938", (2009) Rubén Garcia Cebollero acaba de publicar en digital la novel·la "Nadie gana una guerra". Tant a l'una com a l'altra hi ha referències a la Bisbal de Falset
1938. El ejército republicano lanza una sorprendente ofensiva en el Ebro. Durante la batalla luchan en bandos opuestos dos hermanos, Simón (maestro) y Carlos. Simón no quería participar en la guerra pero se embarca en el ejército republicano con la intención de buscar a su recién desaparecida novia Elisabeth. Carlos, sin pensárselo dos veces, se va con el bando fascista, creyendo así poder vengar la muerte accidental de su padre a manos de un soldado republicano. En las trincheras se encontrarán los dos hermanos, ahora las circunstancias hacen que cada uno lleve un uniforme militar contrario, y ambos van armados. Luchan, sudan y sufren en el frente de Gandesa. Las lágrimas de rabia, dolor y miedo. La sed, la guerra, el hambre. Sentimos los corazones marcados por la costra de las bombas, la pólvora y la metralla. Todos luchan bajo el cielo de las detonaciones, las turbulencias y las humaredas. La tragedia de los hermanos nos conduce hacia un final sobrecogedor, tras volver de Argelers, Simón, un año después de la batalla.
EL INICIO - EL EBRO - EL AVANCE - PARAPETOS EN GANDESA- LA COTA DEL DIABLO - LAS TRINCHERAS - LOS HERIDOS - CENIZAS DE CORBERA - LAS DESPEDIDAS - ESCALAR LOS CIELOS - EL REPLIEGUE - EL SILENCIO
https://vimeo.com/45653281
Revista "DESPERTA FERRO"
Coincidint amb el 75 aniversari de la Batalla de l’Ebre, la revista d’història militar i política DESPERTA FERRO a editat un número especial dedicat a la batalla més important i decisiva de la Guerra Civil Espanyola, considerada també com la primera gran batalla de la Segona Guerra Mundial. Editada amb paper de gran qualitat, a través de 82 pàgines -quatre de les quals a la Cova Hospital de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset- s’analitza la batalla per destacats especialistes i profusió de fotografies, planells, il·lustracions i documents.
La revista es podia trobar fins ara en unes poques llibreries de Reus, Tarragona i Lleida (també de tota Espanya) al preu de 7,95 € i a la mateixa editorial: https://www.despertaferro-ediciones.com/
LYDIA SYSON A LA BISBAL DE FALSET
Entre la cinquantena de membres de l'associació INTERNATIONAL BRIGADE MEMORIAL TRUST que el passat 21 de setembre van visitar el poble i la Cova Hospital de Santa Llúcia hi havia l'escriptora britànica Lydia Syson. Després dels actes a la Cova en què l'associació va restituir la placa metàlica d'homenatge als metges i sanitaris britànics que hi van treballarar durant la Batalla de l'Ebre i que havia estat robada la passada primavera, el Dr. Peter Crome, fill del que va ser director dels hospitals de campanya de les Brigades Internacionals i l'escriptora Lydia Syson, van oferir dues conferències a la sala de l'Ateneu Bisbalenc en que l'escriptora presentà la seva novel·la A WORLD BETWEEN US
ALTRES LLIBRES RELACIONATS / OTROS LIBROS RELACIONADOS
