2015 ANY DE NEUS CATALÀ

A la dreta del planol de la Batalla de l'Ebre es pot apreciar la localitzacio de Els Guiamets, poble natal de Neus Català.

A la derecha del plano de la Batalla del Ebro puede apreciarse la localizacioón de Els Guiamets, pueblo natal de Neus Català

   Catalunya dedica el 2015 a Neus Català que, a punt de complir cent anys, és l'última persona de l'estat que va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück. Al programa d'actes hi destaca una adaptació teatral sobre la seva vida que podrà veure's al Festival Grec. L'actriu Mercè Arànega donarà vida a Neus Català a l'obra 'Un cel de plom', escrita per Carme Martí i que Josep Maria Miró dirigirà i estrenarà al Festival Grec de Barcelona.

    La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat avui aquest programa per celebrar l'Any Neus Català, que ha descrit com un reconeixement a la figura d'aquesta supervivent de la barbàrie nazi "i per extensió -ha dit- a totes les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la posterior dictadura franquista". "Neus Català és una dona forta i solidària, una lluitadora antifeixista, una supervivent dels camps d'extermini nazi, un referent i un testimoni de totes les dones que van lluitar en la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial", ha afegit la consellera.

    En total, vint institucions i entitats catalanes organitzaran activitats -diverses d'elles ja han tingut lloc i altres encara no tenen data concreta de realització-. La presència de Neus Català, però, no està assegurada en cap acte, ja que, segons Gatell, "depèn de com es trobi", però el que és cert és que "ella voldria que aquestes activitats serveixin per preservar la memòria històrica i la trajectòria de les dones que van patir la deportació".

   Entre els actes programats, destaca el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat el passat 9 de març, l'espai dedicat a Neus Català a l'Ajuntament dels Guiamets (Priorat), on va néixer, o el lliurament de la Medalla Centenària per part del president de la Generalitat, Artur Mas. Durant l'any també hi haurà exposicions al Museu d'Història de Catalunya, actes en biblioteques i a l'Amical de Ravensbrück, exposicions fotogràfiques, homenatges, projeccions de documentals i la Fundació Pere Ardiaca lliurarà a Català el carnet número u de Comunistes de Catalunya, entre d'altres.

També es preveu celebrar un reconeixement a la figura de Neus Català el pròxim 19 d'abril en l'acte oficial del 70 aniversari de l'alliberament dels camps d'extermini, que se celebrarà a Ravensbrück (Alemanya).

Una combatent per la llibertat

   Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat, el 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i dos anys més tard va travessar la frontera amb 182 nens orfes al seu càrrec.

   Un cop a França, va col·laborar amb la Resistència però el 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges i el 1944 va ser deportada a Ravensbrück, un camp situat a 90 quilòmetres de Berlín.

   El camp de Ravensbrück era conegut com el camp de les dones perquè entre 1939 i 1945 van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents, més de 92.000 dels quals van morir.

   Va ser alliberada del camp per l'Exèrcit Roig el 8 de maig del 1945 i des del 1965, cada cinc anys, visita el camp per retre homenatge a les dones que van morir a Ravensbrück.

   Des de la seva constitució fa dotze anys, Neus Català  és sòcia d'honor de l'associació memorialista prioratina "NO JUBILEM LA MEMÒRIA"

   Cataluña dedica el año 2015 a Neus Catalá que, a punto de cumplir cien años, es la última persona del estado que sobrevivió al campo de concentración de Ravensbrück. En el programa de actos destaca una adaptación teatral sobre su vida que podrá verse en el Festival Grec. La actriz Mercè Arànega dará vida a Neus Catalá en la obra de su biografia novelada 'Un cielo de plomo', escrita por Carme Martí y que Josep Maria Miró dirigirá y estrenará en el Festival Grec de Barcelona.

La presencia de Neus Catalá, sin embargo, no está asegurada en ningún acto, ya que, según Gatell, "depende de cómo se encuentre", pero lo que es cierto es que "ella quisiera que estas actividades sirvan para preservar la memoria histórica y la

   Entre los actos programados, destaca la entrega de la Medalla de Oro de la Generalitat el pasado 9 de marzo, el espacio dedicado a Neus Catalá en el Ayuntamiento de Els Guiamets (Priorat), donde nació, o la entrega de la Medalla Centenaria por parte del presidente de la Generalitat, Artur Mas. Durante el año también habrá exposiciones en el Museo de Historia de Cataluña, actos en bibliotecas y en la Amical de Ravensbrück, exposiciones fotográficas, homenajes, proyecciones de documentales y la Fundación Pere Ardiaca entregará a Catalán el carné número uno de Comunistas de Cataluña , entre otros.
También se prevé celebrar un reconocimiento a la figura Neus Catalá el próximo 19 de abril en el acto oficial del 70 aniversario de la liberación de los campos de exterminio, que se celebrará en Ravensbrück (Alemania).

Una combatiente por la libertad

   Neus Catalá nació en 1915 a Els Guiamets, en la comarca del Priorat, en 1937 formó parte de las Juventudes Socialistas Unificadas de Cataluña y dos años más tarde cruzó la frontera con 182 niños huérfanos a su cargo.
   Una vez en Francia, colaborò con la Resistencia pero en 1943 fue denunciada a los nazis y recluida en la prisión de Limoges y en 1944 fue deportada a Ravensbrück, un campo situado a 90 kilómetros de Berlín.

   El campo de Ravensbrück era conocido como el campo de las mujeres que entre 1939 y 1945 fueron registrados 132.000 mujeres y niños, 20.000 hombres y 1.000 adolescentes, más de 92.000 de los cuales murieron.

   Fue liberada del campo por el Ejército Rojo el 8 de mayo de 1945 y desde 1965, cada cinco años, visita el campo para rendir homenaje a las mujeres que murieron en Ravensbrück.

    Desde su constitución hace doce años, Neus Català es socia de honor de la associacioón memorialista prioratina "NO JUBILEM LA MEMÒRIA"