DIA DE LA VICTÒRIA

El dia 1 d’abril de 1939 Franco proclamà la victòria  i “DIA DE LA VICTORIA” s’anomenà durant molts anys aquell dia, festiu també a les escoles. Aleshores, Radio Nacional de España transmetia aquest missatge:

¡Españoles alerta! La paz no es un reposo cómodo y cobarde; frente a la historia...

¡España sigue en pie de guerra!

I sí, la guerra seguí més enllà del DIA DE LA VICTORIA  no tan sols perquè Franco no decretà el final de l’estat de guerra fins al 7 d’abril de 1948 sinó per la devastació física i moral que havia deixat. Més de 200 mil persones van morir en aquest periode de postguerra, mig milió havien seguit el camins de l’exili, 15 mil de les quals van morir als camps de refugiats francesos i mes de 5 mil als camps d’extermini nazis. Milions de persones ploraven la pèrdua dels seus éssers i es vivia en un país tacat de sang fratricida, sota la dura repressió d’un regim de Proclamas i consignas amb l’esglai permanent que la guerra es podria reprendre en qualsevol moment amb l’esclat immediat de la Segona Guerra Mundial a la que Franco va enviar la Division Azul amb 50 mil voluntaris a lluitar contra Russia a les ordes d'Adolf Hitler.

 L’historiador Andreu Mayayo diu: “la Guerra Civil és el fet més important del segle XX i explica la història dels 75 anys anteriors i dels 75 anys posteriors” . Per inversemblant que sembli el seu esperit encara continua ben present: ”L’ordre vigent a l’Estat té una data fundacional, l’1 d’abril de 1939” afirma Xavier Díez, historiador, professor de la Universitat Ramon Llull.