LA SANG DEL TINENT REPUBLICÀ A LES MEVES MANS

És a l’agost de 1937 al front d’Aragó, els efectius del 538 Batalló, 135 Brigada Mixta,31 Divisió republicana de l’Exèrcit de l’Est es troben a les trinxeres pels voltants de “La Torraza” (Huesca), entre ells s’hi troba el jove tinent barceloní L.I.P. que ha rebut carta d’un amic, la carta esta escrita a màquina i en català, li explica que han tingut una nit trasbalsada; tan sols han pogut dormir tres hores perquè els avions feixistes han atacat Barcelona i han hagut d’anar corrent cap al refugi. Com que el paper escasseja aprofita el revers de la carta de l’amic per contestar-li, un cop acabada la plega ordenadament de tal manera que queda en vuit plecs uniformes i se la posa a la butxaca de la camisa; segurament per enviar-la quant tingui ocasió. Però no hi ha tal ocasió perquè en el decurs de l’atac contra les posicions de les tropes franquistes el tinent cau fulminat al terra per l’impacte de la metralla i els projectils, la sang brolla en abundància del seu pit, la camisa queda xopa i penetra a la butxaca on porta la carta. Això passava el 28 d’agost de 1937.

Avancem en el temps, és el mati del dissabte 3 d’agost de 2019, han passat 82 anys, com faig a diari els mesos d’estiu tinc oberta l’exposició AIXÖ VA PASSAR sobre la Guerra Civil al poble, entra una senyora i em diu que porta quelcom que em pot interessar; del sobre treu diferents documents i de tots ells, un em crida especialment l’atenció.(?)... És una carta. La carta que el tinent portava a la butxaca quan va caure mort. Al agafar-la noto als meus dits la sang seca del tinent. La sensació que tinc és estranya... Com si en aquell moment amb la sang d’aquella carta, s’hagués establert una comunicació entre jo i el jove tinent. La distancia dels 82 anys que ens separen en el temps desapareix i em trobo amb ell al mig del camp de batalla; ell jove i jo vell. En el deliri del combat em mira sorprès com volen dir... Que hi fa aquest avi aquí. Són uns pocs segons, els justos per contemplar la tràgica escena quan cau fulminat i la seva vida s’apaga definitivament en heroic combat el 28 d’agost de 1937

La seva mare rep la fatal noticia el 24 de setembre i gairebé un any després se li comunica que li ha estat concedida la Medalla de “Sufrimientos por la Patria"