LOCALITZADES 123 FOSSES DE LA GUERRA CIVIL A LES TERRES DE L'EBRE I EL PRIORAT

DIARI NACIÓ DIGITAL      

La Generalitat ha presentat aquest divendres a la Fatarella (la Terra Alta) els resultats del primer estudi de geolocalització de fosses comunes de la Guerra Civil, que s'ha dut a terme a les comarques de les Terres de l'Ebre i el Priorat. Un treball que ha permès ubicar sobre el terreny 123 fosses (69 confirmades i 54 de les quals es tenen indicis). A més, el Govern ha anunciat l'ampliació del Pla de Fosses, que passarà a ser bianual i amb una ampliació de pressupost de 300.000 a 800.000 euros.

   Els resultats de l'estudi han estat presentats pel conseller d'Afers Exteriors i Relacions Institucionals, Raül Romeva, la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia i el catedràtic d'Història de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i director l'estudi, Josep Sánchez i Cervelló. 

  L'estudi resol "una situació absolutament anòmala i extraordinàriament incomprensible", en paraules del conseller Romeva, i és que tot i el protagonisme que havien tingut aquestes comarques en el front de guerra, havent-se lliurat en elles la Batalla de l'Ebre, fins ara no hi ha via cap estudi exhaustiu que localitzés les fosses comunes que guarden, majoritàriament, restes de soldats del  bàndol republicà. Al mapa de fosses i de la repressió de Catalunya només hi constaven fins a la presentació de l'estudi 11 fosses a les comarques de les Terres de l'Ebre i Priorat, l'estudi elaborat per la URV ha permès incorporar-ne 112 de noves i s'amplia fins a 495 el nombre de fosses localitzades a tot Catalunya. Així, al Priorat s'han localitzat 51 fosses (29 confirmades, 22 probables), al Baix Ebre 5 (1 confirmada, 4 probables), al Montsià 2 (2 confirmades), a la Ribera d'Ebre 41 (25 confirmades ,16 probables) i a la Terra Alta 24 (12 confirm ades, 12 probables). 

   "Aquestes són les que hem trobat, però no són totes les que hi ha. Si el projecte continua, en trobarem més", ha constatat el director de l'estudi, Sánchez Cervelló. Per geolocalitzar les fosses comunes, l'equip liderat pel catedràtic d'Història de la URV contactava amb informadors de cada municipi, bé personal dels ajuntaments o també persones grans que haguessin viscut la guerra. Un cop es constatava el lloc on s'ubicava una fossa, es referenciava amb coordenades UTM. En algunes de les ubicacions s'han utilitzat també georadars que han servit per confirmar l'existència de restes òssies. Així, de cada fossa se n'ha fet una fitxa que conté: coordenades UTM, localització amb cartografia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICCG), fotografia del lloc, resum històric i fonts consultades. Alhora, s'especifica si la fossa està plenament confirmada, si és probable o bé ja ha estat intervinguda, si és de soldats (indicant l'exèrcit: republicà o rebel) o de civils, així com el nombre de persones inhumades i la relació dels òbits, si n'hi ha.

   D'entre les dificultats que s'han trobat els investigadors a l'hora d'elaborar l'estudi, Sánchez Cervelló ha destacat la "falta de memòria", dels pocs testimonis vius que queden, però també les reticències dels propietaris de cultius on se sap que s'hi ha trobat restes. "Crec que el projecte haurà d'incloure compensacions als pagesos, perquè tenen por que els hi destrossem les finques buscant les restes i després no els reparem els danys", ha demanat el director de l'estudi. 

   En aquest sentit, el conseller Romeva ha anunciat una ampliació de la dotació pressupostària per al projecte que passarà a ser, de moment, bianual i que preveurà la cobertura de danys en propietats privades: "La dimensió del que estem trobant ens fa ser molt més ambiciosos, per això redoblem el compromís". El pla de fosses estava previst per a un any, el 2017, amb 300.000 euros de dotació pressupostària i ara es convertirà "amb un pla bianual amb possibilitat d'ampliar-lo dos anys més" i que comptarà amb un pressupost de 800.000 euros. "Som molts conscients de les dificultats després de tants anys, però al mateix temps encarem això amb absoluta determinació", ha afirmat Romeva. Segons el conseller "la transició va institucionalitzar la desmemòria, la nostra missió és desinstitucionalitzar-la, perquè només si tenim una memòria endreçada podem mirar cap al futur". 

   Durant l'elaboració de l'estudi de la URV també s'han fet 20 actuacions en superfície realitzades en el marc de l'execució del Pla de fosses 2017 a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, quan han consistit en la recollida i classificació de restes òssies que restaven desenterrades en terrenys dispersos del territori. En total s'han recuperat 300 restes que formen part de 16 persones i que s'han dipositat també aquest divendres al memorial de les Camposines, des d'on es procedirà a la seva identificació genètica. 

   En paral·lel als treballs de geolocalització del Pla de fosses, la Generalitat està duent a terme també el programa d'Identificació Genètica (PIG) de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, que compta amb 5.400 inscrits que volen trobar familiars desapareguts.

Fotos: E.M.G. Geolocalització de fosses de la Guerra Civil a la Bisbal de Falset

LOCALITZADAS 123 FOSAS DE LA GUERRA CIVIL I LAS TIERRAS DEL EBRO Y EL PRIORAT 

    La Generalitat ha presentado este viernes en la Fatarella (Terra Alta) los resultados del primer estudio de geolocalización de fosas comunes de la Guerra Civil, que se ha llevado a cabo en las comarcas de las Tierras del Ebro y el Priorat. Un trabajo que ha permitido ubicar sobre el terreno 123 fosas (69 confirmadas y 54 de las que se tienen indicios). Además, el Gobierno ha anunciado la ampliación del Plan de Fosas, que pasará a ser bianual y con una ampliación de presupuesto de 300.000 a 800.000 euros.

    Los resultados del estudio han sido presentados por el consejero de Asuntos Exteriores y Relaciones Institucionales, Raül Romeva, la directora general de Relaciones Institucionales, Carmen Garcia y el catedrático de Historia de la Universidad Rovira i Virgili (URV) y director del estudio, Josep Sánchez y Cervelló.

El estudio resuelve "una situación absolutamente anómala y extraordinariamente incomprensible", en palabras del consejero Romeva, y es que a pesar del protagonismo que habían tenido estas comarcas en el frente de guerra, habiéndose librado en ellas la Batalla del Ebro , hasta ahora no había ningún estudio exhaustivo que localizara las fosas comunes que guardan, mayoritariamente, restos de soldados del bando republicano. En el mapa de fosas y de la represión de Cataluña sólo constaban hasta la presentación del estudio 11 fosas en las comarcas de las Tierras del Ebro y Priorat, el estudio elaborado por la URV ha permitido incorporar 112 de nuevas y amplía hasta 495 el número de fosas localizadas en toda Cataluña. Así, en el Priorat han localizado 51 fosas (29 confirmadas, 22 probables), el Baix Ebre 5 (1 confirmada, 4 probables), en el Montsià 2 (2 confirmadas), en la Ribera de Ebro 41 (25 confirmadas, 16 probables) y en la Tierra Alta 24 (12 confirmadas, 12 probables).

"Estas son las que hemos encontrado, pero no son todas las que hay. Si el proyecto continúa, encontraremos más", constató el director del estudio, Sánchez Cervelló. Para geolocalizar las fosas comunes, el equipo liderado por el catedrático de Historia de la URV contactaba con informadores de cada municipio, ya con personal de los ayuntamientos o también personas mayores que hubieran vivido la guerra. Una vez se constataba el lugar donde se ubicaba una fosa, se referenciaba con coordenadas UTM. En algunas de las ubicaciones se han utilizado también georradares que han servido para confirmar la existencia de restos óseos. Así, de cada fosa se ha hecho una ficha que contiene: coordenadas UTM, localización con cartografía del Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña (ICCG), fotografía del lugar, resumen histórico y fuentes consultadas. Asimismo, se especifica si la fosa está plenamente confirmada, si es probable o bien ya ha sido intervenida, si es de soldados (indicando el ejército: republicano o rebelde) o de civiles, así como el número de personas inhumadas y la relación los óbitos, si las hay.

De entre las dificultades que se han encontrado los investigadores a la hora de elaborar el estudio, Sánchez Cervelló ha destacado la "falta de memoria", de los pocos testigos vivos que quedan, pero también las reticencias de los propietarios de cultivos donde se sabe que se han encontrado restos. "Creo que el proyecto deberá incluir compensaciones a los agricultores, porque tienen miedo de que les destrozamos las fincas buscando los restos y luego no los reparamos los daños", pidió el director del estudio.

En este sentido, el consejero Romeva ha anunciado una ampliación de la dotación presupuestaria para el proyecto que pasará a ser, de momento, bianual y que contemplará la cobertura de daños en propiedades privadas: "La dimensión de lo que estamos encontrando nos hace ser mucho más ambiciosos, por eso redoblamos el compromiso ". El plan de fosas estaba previsto para un año, en 2017, con 300.000 euros de dotación presupuestaria y ahora se convertirá "con un plan bianual con posibilidad de ampliarlo dos años más" y que contará con un presupuesto de 800.000 euros. "Somos muy conscientes de las dificultades después de tantos años, pero al mismo tiempo encaramos esto con absoluta determinación", afirmó Romeva. Según el consejero "la transición institucionalizó la desmemoria, nuestra misión es desinstitucionalizar, porque sólo si tenemos una memoria ordenada podemos mirar hacia el futuro".

   Durante la elaboración del estudio de la URV también se han hecho 20 actuaciones en superficie realizadas en el marco de la ejecución del Plan de fosas 2017 en las comarcas de la Terra Alta y la Ribera de Ebro, cuando han consistido en la recogida y clasificación de restos óseos que quedaban desenterradas en terrenos dispersos del territorio. En total se han recuperado 300 restos que forman parte de 16 personas y que se han depositado también este viernes en el memorial de las Camposines, desde donde se procederá a su identificación genética.

   En paralelo a los trabajos de geolocalización del Plan de fosas, la Generalitat está llevando a cabo también el programa de Identificación Genética (PIG) ​​de desaparecidos durante la Guerra Civil y la dictadura franquista, que cuenta con 5.400 inscritos que buscan familiares