El Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va ser l’escenari de la concessió de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a Neus Català i Pallejà, l’única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. Nascuda el 1915 als Guiamets (Priorat), tenia 28 anys quan la van tancar en aquest camp d’extermini on van morir 92.000 dones. En sortir-ne, va consagrar la seva vida a un activisme pedagògic a favor de la pau i la justícia social que li han valgut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i l’elecció de catalana de l’any el 2006, entre altres premis.

   L’acte ha estat seguit amb emoció per un centenar de persones, entre les quals es trobaven alguns polítics, la majoria d’ICV-EUiA: David Companyón, Joan Josep Nuet, Dolors Camats, Imma Mayol, Ricard Gomà i Eulàlia Vintró, entre altres. La coincidència amb la sessió al Parlament ha impedit la presència de personalitats d’altres formacions. Entre el públic, també hi havia el periodista Albert Om i la cantant Marina Rossell.

   La decisió, presa per unanimitat pel ple del consistori, reconeix la “trajectòria vital de Català en la defensa dels drets de les dones i la seva contribució a la memòria històrica”, plasmada en la cessió de documents i gravacions per a l’arxiu de l’Ajuntament. L’Alcalde Xavier Trias l’ha qualificada com una dona “valenta i íntegra compromesa amb la llibertat, la justícia i la democràcia” i n’ha ressaltat la lluita contra el franquisme. “Ens omple d’orgull als barcelonins i als catalans”.

Fidel als seus ideals
La seva filla, Margarita Català, ha subratllat que a la Neus se la coneix, sobretot, pel fet de ser una persona “que mai ha renunciat als seus ideals” i ha deixat un testimoni que no és pas una simple actitud sinó “tota la seva vida i una terrible exigència”. Marina Bolumar, amiga de la família, ha volgut rescatar la filosofia vital de Català. “Sempre deia i diu que no podem oblidar”. En aquest sentit, ha assegurat que la memòria “no existeix sinó està compartida”. Neus, molt atenta, ha aplaudit els discursos i s’ha fet fotos amb tothom.

LLIBRES/LIBROS

Neus Català. De la resistencia y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas. Barcelona: Ediciones Península, 2000. ISBN 8483072831

Belenguer, Elisenda. Neus Català, memòria i lluita.  Barcelona: Fundació Pere Ardiaca, 2006. ISBN 978-84-935342-0-2.

Trallero, Mar. Neus Català: la dona antifeixista a Europa.   Barcelona: Mina, 2008. ISBN 978-84-96499-94-2.

Martí, Carme. Un cel de plom.   Barcelona: Amsterdam llibres, 2012. ISBN 978-84-15224-51-8.

NEUS CATALÀ, RECIBE LA MEDALLA DE ORO DE BARCELONA

El Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona fue el escenario de la concesión de la Medalla de Oro al Mérito Cívico a Neus Català y Pallejà, la única superviviente catalana viva del campo de concentración nazi de Ravensbrück. Nacida en 1915 en Els Guiamets (Priorat), tenía 28 años cuando la cerraron en este campo de exterminio donde murieron 92.000 mujeres. Al salir, consagró su vida a un activismo pedagógico a favor de la paz y la justicia social que le han valido la Cruz de Sant Jordi de la Generalidad de Cataluña y la elección de catalana del año 2006, entre otros premios.

    El acto ha sido seguido con emoción por un centenar de personas, entre las que se encontraban algunos políticos, la mayoría de ICV-EUiA: David Companyón, Joan Josep Nuet, Dolors Camats, Imma Mayol, Ricard Gomà y Eulàlia Vintró, entre otros. La coincidencia con la sesión en el Parlamento ha impedido la presencia de personalidades de otras formaciones. Entre el público, también estaba el periodista Albert Om y la cantante Marina Rossell.

    La decisión, tomada por unanimidad por el pleno del ayuntamiento, reconoce la "trayectoria vital de Catalán en la defensa de los derechos de las mujeres y su contribución a la memoria histórica"​​, plasmada en la cesión de documentos y grabaciones para el archivo de el Ayuntamiento. El Alcalde Xavier Trias la calificó como una mujer "valiente e íntegra comprometida con la libertad, la justicia y la democracia" y ha resaltado la lucha contra el franquismo. "Nos llena de orgullo a los barceloneses y los catalanes".

Fiel a sus ideales
Su hija, Margarita Català, ha subrayado que la Neus se la conoce, sobre todo, por ser una persona "que nunca ha renunciado a sus ideales" y ha dejado un testimonio que no es una simple actitud sino "toda su vida y una terrible exigencia ". Marina Bolumar, amiga de la familia, ha querido rescatar la filosofía vital de Catalán. "Siempre decía y dice que no podemos olvidar". En este sentido, ha asegurado que la memoria "no existe sino está compartida". Neus, muy atenta, aplaudió los discursos y se ha hecho fotos con todos.