SEGUIN LA 60 DIVISIÓ REPUBLICANA
2020-06-15 12:27
SEGUIN A LA 60 DIVISIÓ REPUBLICANA
A la tornada de permís el lloc de Josep Mª Sas ja no va ser a Arbeca, el seu destí anirà lligat al front, amb la 60 divisió del XVIII Cos d’Exercit Republicà a la qual pertanyia.
Després de la desfeta del Front d’Aragó, els pocs efectius de la 60 Divisió que havien sobreviscut als combats, les penúries i al fred terrible d’aquells primers mesos de 1938, van ser traslladats fins a Mollerussa; allí va establir el seu quarter general, es va refer amb la incorporació de nous efectius i passà al XV Cos d’Exercit Republicà. Els primers dies de Juny de 1938 estava pels voltants de la Bisbal i després d’un recorregut per terres lleidatanes tornà els dies previs a la Batalla de l’Ebre, incorporant-se al front sota el comandament del V Cos d’Exèrcit de Lister. Després de la derrota de l’Ebre, el resultat no podia ser més tràgic i desolador; havia perdut gairebé deu mil dels seus dotze mil homes inicials, es va recompondre als plans d’Urgell i passà novament al XVIII Cos d’Exèrcit Republicà.
El diumenge dia 18 de desembre de 1938, la 60 Divisió es troba estacionada entre la Sentiu de Sió, Bellcaire d’Urgell i Bellmunt d’Urgell. Allí hi ha Josep Mª Sas amb tots els companys del poble que havien estat aquarterats a Arbeca, estan en tensió a l’espera de l’ofensiva franquista; la tropa ho ignora, però els alts comandaments saben que el dia assenyalat és el dissabte 23 de desembre. En realitat l’exèrcit franquista ja tenia tot l’operatiu ofensiu dissenyat i preparat des del dia 12 de desembre.
Malgrat el mal temps, l’ofensiva final de l’exèrcit franquista sobre Catalunya s’inicià puntualment el dia 23. Des de Sant Llorens de Montgai, pel sud del Tossal de Boada, s’introdueixen 112 tancs alemanys i 75 tanquetes italianes i s’enfronten a les 27, 60 i 72 Divisions del XVIII Cos d’Exèrcit Republicà. Els combats són intensos i la reculada republicana en més o menys resistència no para.
El dia 27 de desembre la 60 divisió es troba davant de Bellmunt d’Urgell, el dia 5 de gener de 1939 els nacionals arriben a les Borges Blanques, el dia 9 cauen Arbeca i Mollerussa, el dia 10 l’acció de la 60 divisió se centra a Ossó de Sió del que en fa una aferrissada defensa durant tres dies, però no pot evitar que el dia 13 caigui en poder dels nacionals. El dia 14 els republicans es fan forts a la Linea-2 i s’enfronten als nacionals de la 1ª Divisió de cavalleria.
Una mica més al sud, el dia 15 de gener cau Tàrrega, el dia 16 Cervera que defensava la 72 Divisió republicana i, la 60 Divisió, en lenta reculada, continua lluitant intensament enmig de tancs, artilleria, bombardeigs i combats aeris, però la superioritat aclaparadora de l’exèrcit nacional s’anava imposant. El dia 17 es troben a les proximitats de Tarroja de Segarra i, després d’intensos combats, la capacitat de resistència de la 60 Divisió, va quedar definitivament anul·lada.
Els dies següents els combatents republicans lluiten en nuclis aïllats, i una part del que queda de la 60 Divisió segueix la dura ruta cap a Calaf, nord de Manresa, Avinyó, Santa Eulàlia de Riuprimer, nord de Vic, les Masies de Voltregà, Borgonyà, Ripoll i, el dia 3 de febrer de 1939, arriba a Campdevànol. A partir d’aquí s'inicia el calvari de la pujada a la Collada de Tosses. Enmig d’un paisatge nevat i un fred intens, llargues cues de soldats i civils segueixen la carretera en direcció a Puigcerdà trepitjant la neu. L’espectacle és tràgic, dantesc; els camions i vehicles estimbats, els soldats extenuats, ferits i morts per les vores de la carretera, són la trista imatge de la derrota absoluta.