TRANSFUSIONS DE SANG DE CADÀVER A LA COVA HOSPITAL DE SANTA LLÚCIA?
La Guerra Civil espanyola és un niu de sorpreses. El descobriment de documents que revelen fets desconeguts no acaben mai. Unes notes manuscrites que s’atresoren en una biblioteca de la Universitat d'Indiana ho confirmen . Els apunts, escrits pel Nobel de Medicina Herman Muller, revelen que diversos metges estrangers del bàndol republicà van investigar l'ús de sang de cadàvers en transfusions per salvar els ferits i que aquest mètode poc conegut podria haver-se practicat al front.
Les transfusions amb sang de cadàvers van ser fruit d'una cadena d'esdeveniments únics . Primer el metge rus Serguei Yudin va descobrir a Moscou que eren viables , com consta en un estudi de març de 1936 . El ressò de les seves investigacions va arribar aviat a Espanya, especialment a les oïdes de Frederic Duran-Jordà, pioner de les transfusions sanguínies a Espanya durant la Guerra. "Hi ha proves que la pràctica es duia a terme experimentalment", explica l'escriptora Linda Palfreeman, professora de la Universitat Cardenal Herrera i experta en els voluntaris britànics que van participar en l'assistència mèdica de la República. "Duran-Jordá ho va descartar perquè sabia que hi hauria problemes amb la coagulació de la sang", assenyala ."Ell va ser qui va idear els primers mètodes d'extracció, emmagatzematge i classificació de la sang durant el conflicte i el primer a transportar la sang al front en una furgoneta refrigerada , dissenyada originalment per a la distribució de peix ", ressalta Palfreeman .
Un estudi, publicat pel professor del Okanagan College de Canadà, David Lethbridge, explica que un altre metge estranger, el britànic Reginald Saxton, va poder perseverar en la pràctica i realitzar transfusions amb sang de cadàvers, en contra del que es pensava fins ara .
Cova hospital de Santa Llúcia
El 1937, Saxton era un metge amb poca experiència en cirurgia i molt menys en transfusions de sang. " Guiat pel metge canadenc Norman Bethune i per Frederic Durán - Jordà , Saxton va començar a aprendre ia desenvolupar les tècniques de transfusió", recorda Palfreeman. "Ell sí pensava que les transfusions amb sang de cadàver serien plausibles com a pràctica rutinària, però al final ho va deixar per ' problemes tècnics i ètics ", assenyala. Aquesta és la versió acceptada fins ara, però l'experta admet com a vàlides les noves dades aportades per Lethbridge des de Canadà. " No dubto ni un moment de les declaracions que fa a l'article" , admet .
El mateix opina l'hispanista Paul Preston. "Lethbridge és molt seriós" , explica. El treball del professor canadenc indica que Saxton va aprendre les transfusions amb sang de morts de Bethune, que està també considerat com a pioner de la transfusió de sang al front durant la Guerra. " Si diu que Bethune va fer això , jo ho podria creure", explica Preston .
Segons les noves dades, Saxton va poder realitzar aquelles transfusions a l'hivern de 1938, mentre servia a prop de Terol. Un conductor d'ambulàncies va veure extreure amb pressa la sang a un oficial de cavalleria que acabava de morir asfixiat . El seu testimoni dóna a entendre que Saxton pretenia usar-la per a transfusions en cas que estigués en bones condicions i fos del tipus adequat. Mesos abans, el metge havia publicat un estudi a The Lancet en què demanava al Govern que establís com més aviat un servei d'extracció i distribució de sang de cadàvers com a "única manera" de salvar vides.
Al juliol de 1938 va començar la batalla de l'Ebre i Saxton, ja experimentat com a metge de guerra, es va trasladar a un hospital de campanya situat en una cova prop de la Bisbal de Falset (Tarragona). Va poder utilitzar Saxton allà la sang dels morts per salvar els vius? Lethbridge creu que sí, però no hi ha manera de confirmar-ho.
"No hi ha fonts oficials sobre el tema", recorda Palfreeman. "Sembla que Saxton va canviar d'idea de cop i va abandonar les transfusions amb sang de cadàver ", assenyala. Però a la llum de les noves dades de Lethbridge, l'escriptora admet que "potser Saxton va continuar la pràctica de forma clandestina " .
A la foto el Dr. Reginald Saxton fent una transfusió al soldat gal·lès Harry Dobson a la Cova Hospital de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset. Harry va morir el 29 d'agost de 1938 després de quatre dies d'agonia i està enterrat al cementiri municipal.
En la foto el Dr. Reginald Saxton haciendo una transfusión al soldado Harry Dobson en la Cueva Hospital de Santa Lucia de la Bisbal de Falset. Harry murió el 29 de agosto de 1938 después de cuatro días de agonía y está enterrado en el cementerio municipal.
"Es obligación de la República Española organizar un abastecimiento de sangre de cadáver a gran escala"
REGINALD SAXTON
Médico de las Brigadas Internacionales
La Guerra Civil española es un nido de sorpresas. El descubrimiento de documentos que revelan hechos desconocidos no terminan nunca. Unas notas manuscritas que se atesoran en una biblioteca de la Universidad de Indiana lo confirman . Los apuntes, escritos por el Nóbel de Medicina Herman Muller, revelan que varios médicos extranjeros del bando republicano investigaron el uso de sangre de cadáveres en transfusiones para salvar a los heridos y que este método poco conocido podría haberse practicado en el frente.
Las transfusiones con sangre de cadáveres fueron fruto de una cadena de acontecimientos únicos. Primero el médico ruso Serguei Yudin descubrió en Moscú que eran viables, como consta en un estudio de marzo de 1936. El eco de sus investigaciones llegó pronto a España, especialmente a los oídos de Frederic Duran - Jordán, pionero de las transfusiones sanguíneas en España durante la Guerra. "Hay pruebas de que la práctica se llevaba a cabo experimentalmente “, explica la escritora Linda Palfreeman, profesora de la Universidad Cardenal Herrera y experta en los voluntarios británicos que participaron en la asistencia médica de la República.
Cueva hospital de Santa Lucía
En 1937, Saxton era un médico con poca experiencia en cirugía y mucho menos en transfusiones de sangre. " Guiado por el médico canadiense Norman Bethune y por Frederic Durán - Jordán, Saxton empezó a aprender ya desarrollar técnicas de transfusión ", recuerda Palfreeman. Lo mismo opina el hispanista Paul Preston. " Lethbridge es muy serio”, explica. El trabajo del profesor canadiense indica que Saxton aprendió las transfusiones con sangre de muertos de Bethune, que está también considerado como pionero de la transfusión de sangre en el frente durante la Guerra. "Si dice que Bethune hizo esto, yo lo podría creer”, explica Preston.
Según los nuevos datos, Saxton pudo realizar aquellas transfusiones en invierno de 1938, mientras servía a cerca de Teruel. Un conductor de ambulancias vio extraer con prisa la sangre a un oficial de caballería que acababa de morir asfixiado. Su testimonio da a entender que Saxton pretendía usarla para transfusiones en caso de que estuviera en buenas condiciones y fuera del tipo adecuado. Meses antes, el médico había publicado un estudio en The Lancet en el que pedía al Gobierno que estableciera cuanto antes un servicio de extracción y distribución de sangre de cadáveres como "única manera" de salvar vidas.
En julio de 1938 comenzó la batalla del Ebro y Saxton, ya experimentado como médico de guerra, se trasladó a un hospital de campaña situado en una cueva cerca de la Bisbal de Falset (Tarragona). ¿Pudo utilizar Saxton allí la sangre de los muertos para salvar a los vivos? Lethbridge cree que sí, pero no hay manera de confirmarlo.
"No hay fuentes oficiales sobre el tema”, recuerda Palfreeman. "Parece que Saxton cambió de idea de golpe y abandonó las transfusiones con sangre de cadáver ", señala. Pero a la luz de los nuevos datos de Lethbridge, la escritora admite que " quizás Saxton continuó la práctica de forma clandestina”.