UNA PLACA, UNA HISTÒRIA
Des de la caiguda del front d’Aragó la presència de militars i material de guerra de l’Exèrcit Republicà anava augmentant progressivament; a la considerable quantitat de refugiats que acollia s’hi afegia la tropa, el poble estava completament ple i entre tanta gent no és d’estranyar que sorgissin alguns problemes i incidents.
Pocs dies abans de començar la batalla de l’Ebre a la Torre de l’Espanyol hi va haver una reunió que va aplegar militars dels diferents exercits de l’Ebre. Un cop acabada, un grup requisa un carro i surt en direcció no determinada; s’adormen tots i al acostar-se a un control militar, els donen l’alto i no ho senten, i així fins a tres cops, després disparen. Un dels ocupants del carro sembla que ha mort i un altre resulta ferit molt greu; són un capità i un comissari. Al comprovar la seva identitat els del control demanen una ambulància i els porten urgentment cap a la Bisbal de Falset, que sembla ser és on hi ha més mitjans mèdics; s’estava muntant l’hospital de la Cova de Santa Llúcia i hi havia personal molt competent. Al poble ja és de matinada i tot just al arribar mor l’altre; ja no hi ha necessitat d’ingressar-los al petit hospital de cal Trucafort i els porten a Cal Portal, la millor casa del poble, aleshores seu del XII Cos d’Exèrcit Republicà i residència d’alts comandaments militars.
Al dia següent s’ha de fer l’enterrament però el fuster no te taüts ni fusta i s’ha de recórrer a un veí que te troncs a casa per a fer-los. A l’enterrament hi assisteixen alts comandaments i gran quantitat de militars dels exèrcits de l’Ebre però es prohibeix l’assistència de la gent civil. Una impressionant comitiva militar surt del poble. Els taüts, coberts amb la bandera republicana, són portats pels militars en un recorregut d’1 km per la carretera fins al cementiri municipal recent construït. Allí se’ls retre’n tots els honors amb les corresponents salves de trets enlaire i són dipositats en els nínxols nº 8 i nº 9 sense cap inscripció. Pocs dies després, el 25 de juliol, desenes de milers d’homes creuaven el gran riu. La gran batalla era allí, a tocar: la Batalla de l’Ebre havia començat.
A dia d’avui es desconeix encara la identitat del capità i comissari allí enterrats ja que al Registre Civil de Defuncions que es va reprendre després d’haver estat cremat al juliol de 1936 no hi van ser registrats. És de suposar que donada la relativa calma d’aquells dies la seva mort havia de ser comunicada als seus familiars, però la realitat és que mai han estat reclamats i mai ningú ha vingut a visitar-los. Des del 4 d’agost de 2013, coincidint amb els actes del 75 Aniversari de la Batalla de l’Ebre i el bombardeig del poble, una petita placa col·locada als nínxols recorda aquest fet.
Ninxols i placa
Cal Portal, seu i residència del XII Cos D'Exèrcit Republicà durant la Batalla de l'Ebre
Desde la caída del frente de Aragón la presencia de militares y material de guerra del Ejército Republicano iba aumentando progresivamente, a la considerable cantidad de refugiados que acogía se añadía la tropa, el pueblo estaba completamente lleno y entre tanta gente no es de extrañar que surgieran algunos problemas o accidentes.
Pocos días antes de empezar la batalla del Ebro en la Torre del Español hubo una reunión de militares de los diferentes ejércitos del Ebro. Una vez terminada, un grupo requisa un carro y sale en dirección no determinada; duermen todos y al acercarse a un control militar, les dan el alto y no lo oyen, y así hasta tres veces, después disparan. Uno de los ocupantes del carro parece que ha muerto y otro resulta herido muy grave; son un capitán y un comisario. Al comprobar su identidad los del control piden una ambulancia y los llevan urgentemente hacia la Bisbal de Falset, que parece ser es donde hay más medios médicos; se estaba montando el hospital de la Cueva de Santa Lucía y había personal muy competente. En el pueblo ya amanece y apenas llegar muere el otro; ya no hay necesidad de ingresarlos en el pequeño hospital de cal Trucafort y los llevan a Cal Portal, la mejor casa del pueblo, entonces sede del XII Cuerpo de Ejército Republicano y residencia de altos mandos militares .
Al día siguiente se hará el entierro pero el carpintero no tiene ataúdes ni madera y se debe recurrir a un vecino que tiene troncos en casa para hacerlos. En el entierro asisten altos mandos y gran cantidad de militares de los ejércitos del Ebro pero se prohíbe la asistencia de la gente civil. Una impresionante comitiva militar sale del pueblo. Los ataúdes, cubiertos con la bandera republicana, son llevados por los militares en un recorrido de 1 km por la carretera hasta el cementerio municipal recién construido. Allí se les rinden todos los honores con las correspondientes salvas de disparos al aire y son depositados en los nichos n º 8 y n º 9 sin ninguna inscripción. Pocos días después, el 25 de julio, decenas de miles de hombres cruzaban el gran río. La gran batalla estaba allí: habia empezado la Batalla del Ebro.
Hoy se desconoce aún la identidad del capitán y comisario allí enterrados ya que en el Registro Civil de Defunciones que se reanudó después de haber sido quemado en julio de 1936 no fueron registrados. Es de suponer que dada la relativa calma de aquellos días, su muerte debió ser comunicada a sus familiares, pero la realidad es que nunca han sido reclamados y nunca nadie ha venido a visitarlos. Desde el 4 de agosto de 2013, coincidiendo con los actos del 75 Aniversario de la Batalla del Ebro y el bombardeo del pueblo, una pequeña placa colocada en los nichos recuerda este hecho .